En tres paraules: amb sentit comú. Les zones exteriors dels establiments hotelers solen rebre menys atenció que les interiors. Sobretot es consideren aspectes estètics i, potser, de resistència i durabilitat, però poc més.
No obstant això, seria interessant tenir en compte aquests punts:
- Les zones exteriors formen part d'un projecte contract global i, per tant, ha de ser coherent amb el mateix, tant en estètica com en qualitat.
- Aquestes zones constitueixen una part important del temps d'oci dels usuaris, de manera que és aconsellable fer-les estètiques (perquè sigui agradable estar-hi), funcionals (perquè sigui còmode) i fotogèniques (per facilitar aquesta nova necessitat de l'hoste que suposa fotografiar-se en l'hotel i compartir les seves fotos).
- Cal recordar la seguretat; no volem que qualsevol aspecte de la construcció o de l'equipament propiciï accidents indesitjats.
- L'ideal és traçar una trajectòria per al trànsit de gent, un camí lògic pel qual es tendeixi a anar inconscientment i que eviti xocs i aglomeracions.
- Les zones exteriors, a part de equipar-se, també es decoren. Els tèxtils, els objectes decoratius i altres complements, de vegades oblidats en aquesta zona, poden marcar la diferència.
En realitat, és tot bastant lògic: sòls antilliscants i sense obstacles amagats, mobiliari de qualitat, decoració agradable, fluir fàcilment per l'espai, equipament pràctic i racons "secrets" i agradables, serien els requeriments bàsics de qualsevol que es posi a la pell de l'usuari.
D'altra banda, hi ha el punt de vista de l'hoteler: materials de qualitat que garanteixin una major durabilitat, facilitat de neteja i ordre, economia de la inversió i coherència amb la marca.
I, per fi, un darrer aspecte que ja hem comentat: les zones exteriors no són una cosa aliena al propi establiment. Encara que tinguin identitat pròpia, han d'anar d'acord amb la personalitat del propi hotel i, per tant, de la seva interiorisme. Volem que tot sigui un continu i coherent, un lloc on fluir...
