No hi ha projectes més interessants i motivadors -encara que també pot ser que complicats-, que els de reforma d'espais el propòsit és mantenir l'essència i l'esperit que han tingut anteriorment.
Fer creu i ratlla -acabar amb tot i començar de zero amb un altre estil, un altre caràcter, altres materials ...- és relativament fàcil. Però donar-li una cara nova a espais mantenint part del seu esperit, no és tan fàcil de fer. Suposa un (dur) doble treball:
- D'una banda, la restauració: saber aprofitar al màxim el que ja hi ha.
- I, de l'altra, la imitació: reconstruir, en base al que hi havia, els espais "buits" creant un continu estètic que ho faci passar pràcticament desapercebut.
En principi, el projecte de reforma pot semblar més fàcil perquè l'estètica de molts elements ja ens ve donada però, i la reconfiguració d'espais ?, la introducció de nous materials ?, els nous elements per donar resposta a noves necessitats ? Tot això ve condicionat ...
No és tasca fàcil entrar en un mimetisme total i passar desapercebut, però no és impossible. Una bona feina en aquest sentit es fonamenta en una bona comprensió de l'estil, una tasca de documentació històrica, una visió de futur i molta precisió, pulcritud i amor en el treball que es realitza.
Tenint en compte tot el que s'ha dit, no podem passar per alt el treball realitzat per Mosaics Torra a la Casa Museu Gaudí del Parque Güell replicant exactament tots els dibuixos de l'arquitecte original (Antoni Gaudí i Cornet). Un treball costós i complicat però que, sens dubte, té uns resultats que mereixen la pena:
